Antoni Miró, Pintura Musicada - 01. Celeritats (Júlia)

Описание: ‘CELERITATS’

Cada matí
m’esperes a un jardí
reflectit al llac Daumesnil de Paris
i passegem amb astrolabis
com mariners,
perduts

Saps quan tot passa ràpid
cau,
desgastat
en un record de plàstic
efímer, on mirar…

Has frenat les paraules
que rodaven cap a mi
no sé
què fer quan et veig
Es transforma
una història intermitent de llums
ambre
hauria d’haver-me amagat

Saps quan tot passa ràpid
cau,
desgastat
formant arquitectures
de fulles on mirar…

Canvia el camí que et fa mal
canvia el paisatge inestable
Deixa’t dur per costeres cap amunt
deixa que el vent et despentine

Una cançó de Júlia inspirada en el quadre Tardor a Paris d’Antoni Miró.
Lletra, programacions, veu i guitarra elèctrica: Estela Tormo
Sintetitzadors: Lídia Vila
Mescla, gravació i programacions: Adrià Sempere
Produït per Júlia i Adrià Sempere a Alcoi, juliol de 2018
Web grupjulia.com | Facebook fb.com/JuliaGrup

«Antoni Miró, pintura musicada és un exercici poc habitual: Musics i cantants conjurats per a crear nou cançons inspirades en nou quadres d’un mateix pintor en diferents moments de la seua trajectòria. En a penes dos mesos de l’estiu de 2018 vam bastir un estudi musical de l’obra d’Antoni Miró. Una mirada musical conformada per diversos estils i accents. És, evidentment, un mapa incomplet resultat de l’oportunitat i del moment però obert, com moltes de les sèries del pintor, a ser completada amb noves musicacions.

La figuració crítica, la crònica de la realitat fins a la descripció descarnada de la inhumanitat de les ciutats i del món «per a denunciar les guerres, la discriminació racial, l’explotació dels homes, l’hegemonia dels imperis (econòmics o militars), la destrucció del nostre planeta, les misèria de la nostra pròpia història», per a «tractar d’oferir instàncies crítiques emancipadores (...) amb precisió i sempre amb fúria. Amb una mirada valenciana que «té sovint un to grotesc, esperpèntic, satíric» perquè malgrat el desastre global contemporani, en Antoni Miró, «El color, llavors, en contraposició amb allò que es denuncia, té notes alegres». Aquestes «notes alegres», aquestes línies, perspectives i colors estan recollides en Antoni Miró, pintura musicada, des de la pluralitat estilística de les diferents propostes musicals que s’hi han aplegat».

Feliu Ventura