Antoni Miró, Pintura Musicada - 03. Estel d'horabaixa (Lu Rois)

Описание: ESTEL D’HORABAIXA

Què haig de fer-ne d’aquest dol que no té ni nom?
Llàgrimes òrfenes amb tanta guerra i tanta mort.
La dalla ha escapçat tots els clavells,
tremolaran al vent i seran estels d’horabaixa.

Et busco i no hi ets,
vull tocar-te i no et trobo,
tot és enyorança.
Han fet eterna la nit,
han sembrat la misèria…
i repiquen campanes,
que volen fer bell el comiat
però aquest plor no s’atura
tan sols podrà ser consol
el meu estel d’horabaixa.

Tu, que eres somni, has marxat a trenc d’alba.
Aprenc a viure a través dels teus ulls.
Cada record donarà vida a un nou clavell,
tremolaran al vent i seran estels d’horabaixa.

Et busco i no hi ets,
vull tocar-te i no et trobo,
tot és enyorança.
Han fet eterna la nit,
han sembrat la misèria…
i repiquen campanes,
que volen fer bell el comiat
però aquest plor no s’atura
tan sols podrà ser consol
la teva llum.

Et busco i no hi ets,
vull tocar-te i no et trobo,
tot és enyorança.
Han fet eterna la nit,
han sembrat la misèria…
i repiquen campanes,
que volen fer bell el comiat
però aquest plor no s’atura
tan sols podrà ser consol
el meu estel d’horabaixa.

Una cançó de Lu Rois inspirada en el quadre La poli a Rio Janeiro d’Antoni Miró.
Música, lletra, piano i veu: Lu Rois
Gravació i mescla: David Marcos Landry
Web lurois.com | Facebook fb.com/lu.lurois | Twitter @lu_rois | Instagram @lu_rois

«Antoni Miró, pintura musicada és un exercici poc habitual: Musics i cantants conjurats per a crear nou cançons inspirades en nou quadres d’un mateix pintor en diferents moments de la seua trajectòria. En a penes dos mesos de l’estiu de 2018 vam bastir un estudi musical de l’obra d’Antoni Miró. Una mirada musical conformada per diversos estils i accents. És, evidentment, un mapa incomplet resultat de l’oportunitat i del moment però obert, com moltes de les sèries del pintor, a ser completada amb noves musicacions.

La figuració crítica, la crònica de la realitat fins a la descripció descarnada de la inhumanitat de les ciutats i del món «per a denunciar les guerres, la discriminació racial, l’explotació dels homes, l’hegemonia dels imperis (econòmics o militars), la destrucció del nostre planeta, les misèria de la nostra pròpia història», per a «tractar d’oferir instàncies crítiques emancipadores (...) amb precisió i sempre amb fúria. Amb una mirada valenciana que «té sovint un to grotesc, esperpèntic, satíric» perquè malgrat el desastre global contemporani, en Antoni Miró, «El color, llavors, en contraposició amb allò que es denuncia, té notes alegres». Aquestes «notes alegres», aquestes línies, perspectives i colors estan recollides en Antoni Miró, pintura musicada, des de la pluralitat estilística de les diferents propostes musicals que s’hi han aplegat».

Feliu Ventura