Sant Hilari d’Abrera (Abrera, Baix Llobregat)

Описание: L’establiment romà d’aigües mineromedicinals i la seva continuïtat com a centre de culte fins al
segle xiv.

Conferenciants: Gisela Ripoll (UB, IAUB, ERAAUB), Inma Mesas (ERAAUB) i Francesc Tuset (IAUB, ERAAUB)

Moderadora: Maria Soler Sala (UB)

Sant Hilari d’Abrera, situat sobre una de les terrasses del marge dret del riu Llobregat és de gran interès geològic, arqueològic, històric i ecològic. Les actuacions dutes a terme al jaciment, es van iniciar a 2017, sota l’impuls de l’Ajuntament d’Abrera, i està inclòs, ara, en el marc dels projectes quadriennals de recerca de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat [ECLOC/Ecclesiæ, cœmeteria et loci (sæc. VIII-XI). Sidilianum, Sancti Hilarii de Breda, Olerdola, 2022-2025]. Les diverses intervencions arqueològiques dels últims anys, de la mà de la geologia, hidrologia, química i la conservació i restauració, així com d’un intens buidatge de les fonts textuals, fan que disposem, a hores d’ara, d’un seguit d’evidències i resultats de dilatada cronologia, des de finals de segle ii dC fins a segle xiv. La seqüència estratigràfica i constructiva, amb les datacions radiocarbòniques i les de luminescència òptica estimulada, permeten caracteritzar diversos moments d’ocupació. La primera evidència correspon a un establiment romà de tipus termal d’aigües mineromedicinals, en ús entre el segle ii dC i inicis de segle v. El conjunt termal, en una segona fase, va ser amortitzat per una aglomeració medieval i una església. El petit edifici eclesiàstic es construeix directament sobre el frigidari, i tot i tenir diversos moments constructius i ornamentals, és a la segona meitat de segle xii quan és dotat d’un programa pictòric d’alta qualitat, i a ple segle xiv, a l’eix central de la nau, s’insereix una sepultura privilegiada.