MESTRE GUIM i JUANITUNES - JÒQUER

Описание: Astre,
me’n foto de la fosca, soc un mestre.
L’entrant, el principal i també el postre.
Em proposo d’alegrar una cara trista,
devoro la palestra,
esdevinc un il·lustre.

Faig anar el bolígraf com la fona fa anar el roc.
Posa’m el polígraf, no menteixo, parla el cor.
Digues al taquígraf com es representa el tro
perquè és el so, ras i bo, que transmet el meu galop.

Procuren trepitjar-me, tot sovint ho aconsegueixen.
Carrego la meva arma, tot seguit se’n penedeixen.
No crec que hi hagi karma, tot és part del fet de créixer,
tota mort fa més fort al bufó que sap renéixer.

Duc un trèvol roig
i no jugo al pòquer, no.
Enalteixo el goig
represento el jòquer, jo.

Contemplen
el goig del roig que van tractar de boig.
Lamenten
quan faig assaig, fulminant-los com el raig.

Macabre,
si sobre la ferida llances pebre,
tot sobrevalorant el teu calibre,
ignores el poder que guarda el pobre
que esclata de febre
i desitja un octubre.

Ja sé que t’incomoda l’espontània riallada
que trenca la bombolla que has comprat prefabricada.
Resulta estrepitosa perquè entona la balada
que hem creat, aplanant aquesta nit avalotada.

El teu conte de fades, el que deixa a l’estacada
una legió necessitada d’atenció demana foc.
Comença una partida que serà fora de mida.
Massa tard, no hi ha sortida; és el torn del nostre joc.
Duc un trèvol roig
i no jugo al pòquer, no.
Enalteixo el goig
represento el jòquer, jo.

Contemplen
el goig del roig que vas tractar de boig.
Lamentes
quan faig assaig, fulminant-te com el raig.

Jòquer,
l’artista, el comediant que ve i t’aplaca.
Si jugues amb el pa, amb la seva teca,
t’hauràs d’atendre al càstig que t’aplica
el cantant que et sufoca
i et glaça la nuca.