Monasterio de Rueda - Sástago (Ribera baja del Ebro)

Описание: (Cast) Junto al río Ebro, en la localidad aragonesa de Sástago (a 74 km de Zaragoza) encontramos este conjunto monumental de la orden cisterciense que comenzó a ser construido en 1202 y consagrado en 1238.

Debido a que la orden cisterciense fundamenta su vida en la oración y el trabajo de la tierra requieren agua, y aquí es donde interviene un complejo para hacer llegar el agua desde el río Ebro hasta los campos de Rueda. Un azud para estancar y elevar el nivel del agua del río, una noria de 18 metros de diámetro, un acueducto de más de 100 metros y una serie de canales subterraneos hacen posible que el agua llegue a los cultivos, y a determinadas dependencias del monasterio.

La arquitectura del monasterio es humilde pertenece al estilo gótico, y lo que resulta interesante es que las ampliaciones que se hicieron en los siglos XVII y XVIII no afectaron al primitivo núcleo medieval, y así el palacio abacial que encontramos al inicio y la gran plaza de San Pedro no suponen ningún tipo de pérdida arquitectónica.

Entraremos por la Puerta Real, del siglo XVIII y muy decorada que nos llevará a la Plaza de San Pedro donde tendremos la puerta de la iglesia gótica y sencilla. En el Monasterio, como casi siempre, se entra accediendo al claustro, que es la pieza principal y alrededor de la que se organizan todas las dependencias monacales. Nos interesarán mucho la Sala Capitular y el Refectorio con su púlpito por el lector.

(Cat) Al costat del riu Ebre, a la localitat aragonesa de Sástago (a 74 km de Saragossa) hi ha aquest conjunt monumental de l'orde cistercenc que va començar a ser construït al 1202 i consagrat al 1238.

Degut a que l'orde cistercenc fonamenta la seva vida en l'oració i el treball de la terra requereixen aigua, i aquí és on intervé un complex per fer arribar l'aigua des del riu Ebre fins als camps de Rueda. Un assut per estancar i elevar el nivell de l'aigua del riu, una sínia de 18 metres de diàmetre, un aqüeducte de més de 100 metres i un grapat de canals fan possible que l'aigua arribi als cultius, i a determinades dependències del monestir.

L'arquitectura del monestir es humil pertany a l'estil gòtic, i el que resulta interessant és que les ampliacions que van fer-se als segles XVII i XVIII no van afectar el primitiu nucli medieval, i així el palau abacial que trobem a l'inici i la gran plaça de Sant Pere no suposen cap tipus de pèrdua arquitectònica.

Entrarem per la Porta Real, del segle XVIII i molt decorada que ens portarà a la Plaça de Sant Pere on tindrem la porta de l'església gòtica i senzilla. Al Monestir, com gairebé sempre, si entra pel claustre, que és la peça principal i al voltant de la que s'organitzen totes les dependències monacals. Ens interessaran molt la Sala Capitular i el Refectori amb el seu púlpit pel lector.