(2005) Ictus ~ Nuestra vida (L'Hospitalet de Llobregat)

Описание: Minutatge i descripció:
00:00 ~ A quién iremos
04:48 ~ Cristo vive
07:43 ~ Ahora soy del Señor
10:57 ~ El único Dios
13:34 ~ Mi socorro~Salmo 121
18:24 ~ Varón de dolores
24:02 ~ Santo es el Señor
28:38 ~ Estem units en el Senyor
32:44 ~ Párate
36:52 ~ Cordero de Dios
40:16 ~ Ve, dilo en el monte
43:49 ~ Medley of change
47:00 ~ Jesús és la Roca
49:31 ~ Obro els ulls
54:34 ~ Cara a cara
____________
Sota la direcció de Benjamín García i l'adaptació i arranjaments musicals de Moisés Hernández, a més de la guitarra de Sergio García, el cor Ictus el van formar María Requena, Dámaris Reyes, Isabel Casarrubios, Noemí Hernández, Marta Garcia, Lourdes Sierra, Esther Ortega, Raquel de Merino, Rut Garcia, Josep Maria Soler, Juan Marcos Ortega, Sergio Garcia, Samuel Requena, Benjamí Garcia, Lluís Brull, Moisès Hernández, Eduardo Reyes, Rubén Garcia, Benjamí Gálvez, Amador Castel i David Planagumà.
A la portada interior, Ictus escrivia el següent: «La societat postmoderna en què vivim està caracteritzada pel relativisme (no hi ha cap veritat absoluta), l'hedonisme (recerca del plaer i evitar el dolor sigui com sigui) i l'utilitarisme (les persones s'han de valorar no pel que són sinó pel que serveixen, pel seu rendiment). El desafiament que suposa la mort de Déu, la mort de la veritat com un concepte fix i segur, i la mort del jo, està produint una nova espiritualitat feta a mida: una religió a la carta que faci callar la necessitat de sentit i significat enmig d'un univers buit. Som la cultura del supermercat, on cadascú escull la religió, la ideologia o la teoria científica que més interessa per satisfer el seu buit existencial. La manca de certeses i la relativitat dels valors en què fonamentem NUESTRA VIDA, la converteixen sovint en un remolí on el desassossec i l'angoixa acaben sent permanents.
Davant d'aquest estat de coses, Déu continua comunicant-se amb l'ésser humà. La Bíblia ens ho presenta com l'únic i veritable Déu (Jesús es el único Dios), i no sols ens assegura que viu (Cristo vive), sinó que ens afirma que Ell és l'origen de la vida i de tot allò que existeix. Un Déu personal que respon a la nostra profunda necessitat de significat (coneixement) i de relacions autèntiques (amor).
No es tracta d'un Déu inaccessible al qual només es pot arribar per mitjà d'una fe cega i infantil, sinó d'algú que vol, enmig d'un món convuls i trepidant, que t'aturis a reflexionar (Párate), i reconeguis que moltes vegades, a la teva vida, l'angoixa i el desconcert s'apodera de tu, de manera que damnaries si en aquesta Terra no n'hi hagués algun que veritablement t'ho pogués prestar (¿A quién iremos?).
En un món relatiu i sense certeses, Déu t'ofereix fonamentar en Ell la teva vida. Ell es presenta com una roca sòlida (Jesús és la roca) i segura on assentar el teu peu.
Moltes vegades la religió ens ha presentat un Déu tan Sant (Santo es el Señor), que ens ha resultat fred i distant, però la Bíblia ens diu que Déu, en Jesús, es va fer home com nosaltres i es va sotmetre a la mateixa crueltat, injustícia i solitud que vam patir nosaltres, que ho va fer fins a l'extrem de la mateixa immolació (Varón de dolores), malgrat que mai va fer res per a merèixer aquest càstig (Cordero de Dios), i que ho va patir en substitució de tots nosaltres».