Dolomites i LLacs Italians 2025 Nº 03

Описание: Tercer dia.
Resum del dia fet per la Miriam una companya de viatge:

Ens recull l'autocar a la porta de l'hotel i enfilem carretera amunt.
Passem al costat d'un convent on hi havia tres monges benedictines però, com que no podia ser que hi visquessin dones soles (!), les van fer marxar i ara hi viu un monjo que controla que tot estigui en ordre, per tal que l'any que ve hi arribin una vintena de monjos més.
Anem veient petits poblets de muntanya, on hi ha la tradició que, en un dia determinat de la tardor, van de casa en casa a menjar castanyes.
El pintor Albert Dürer va viure a la zona durant uns anys.
Creuem Bressanone, un poble molt bonic, on surten camins per practicar senderisme.
Entrem a la Vall Pusteria, amb un paisatge de postal. S'hi conreen pomeres i en fan sidra.
Durant la Primera Guerra Mundial el front es trobava en aquestes contrades.
El 1920 Mussolini ja va ocupar la zona, època en què es va produir la germanització de la província. Després de la Segona Guerra Mundial, Hitler i Mussolini van signar un acord segons el qual les escoles només podien ensenyar italià i la llengua alemanya va quedar prohibida a la regió. Fins al 1972 no es van fer lleis per protegir els alemanys de la zona.
Passem un túnel i canviem de vall, amb la consegüent diferència paisatgística.
La ciutat de Brunico, que ens surt al pas, és molt bonica, amb un castell que ara és un Museu de la Muntanya.
Entrem a la Vall de Landro i visitem el llac de Dobbiaco, amb les aigües verdoses, i uns aneguets ens venen a rebre. Estem a uns 35 Km de la frontera amb Àustria. Dobbiaco és el lloc on va néixer Gustav Mahler i hi va compondre algunes de les seves simfonies. Pensem que aquesta zona abans pertanyia a Àustria.
Des de la carretera veiem les Tre Cime di Lavaredo, que són el símbol de les Dolomites.Enfilem novament carretera de muntanya i deixem l'Alto Adige per passar a Belluno. El paisatge és per quedar bocabadats.
El llac de Misurina es un llac natural de muntanya de les Dolomites. En un extrem hi ha un centre per al guariment de l’asma infantil. Aquest llac té una llegenda que explica que un rei vidu, a causa d'un caprici de la seva filla Misurina, va ser convertit en una muntanya per una bruixa. La cançó de Claudio Baglioni "II lago di Misurina" recrea aquesta llegenda.
Més endavant, al costat de la carretera, trobem tres creus (Le Tre Croci), que recorden una mare i els seus dos fills que van morir quan anaven a visitar la família a Cortina.
Cortina d'Ampezzo és una estació d'esports d'estiu i d’hivern, coneguda per les seves pistes d’esquí i per la presència de la classe cosmopolita italiana i alemanya. El poble és petit i presenta una arquitectura de poble de muntanya. La Basílica dels Sants Filippo i Giacomo és la parròquia. Va ser construïda al segle XVIII El Corso Italia és un carrer amb botigues, bars i restaurants. La plaça principal acull diversos llocs d’interès, com el Museu d'Art Modern Mario Rimoldi.
Cortina no va organitzar els Jocs Olímpics d’Hivern de 1944 a causa de la Segona Guerra Mundial, però va acollir els de 1956 i farà els de 2026.
Aquí s'hi han filmat diverses pel·lícules, com "Només per als teus ulls" (1981) i jo recordo haver vist fa anys "Miércoles de ceniza", amb Elisabeth Taylor.
Les muntanyes que envolten el poble són de dolomia, és a dir, pedra calcària en què predomina el carbonat de magnesi per sobre del de calci. Són de colors canviants, que van del gris al rosa.
Seguidament ens dirigim cap a la Vall de Braies, on hi ha un llac de postal. Pertany al municipi de Prags, a la vall del mateix nom, a uns 97 Km de Bolzano. Es troba a una altitud de gairebé 1.500 metres i té una longitud de 1,2 Km i una amplada variable d’entre 300 i 400 metres. És un dels més grans de les Dolomites. Es pot caminar tot al voltant del llac per apreciar les diferències entre les diverses zones. S’hi poden llogar canoes de rems per fer una passejada per les seves aigües de color turquesa.
Aquí la Maria i jo ens hem carregat de l'energia de la natura, sense adonar-nos que el seu marit estava immortalitzant el moment.
El llac de Braies també es va fer famós gràcies a la sèrie de TV "A un paso del cielo" protagonitzada per Terence Hill.
Amb les vistes gravades a la retina, tornem a l'hotel a sopar i a descansar, que demà serà un altre dia.