Globalisme General. Madoz 15

Описание: Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs.
Recuperació d'àudios.
Canal dedicat a la conservació i divulgació d'arxius d'àudio de Lluís M. Xirinacs i Damians.
Grup d'arxiu personal LMXD.
-------------------------------------------
00:10’ –
Lluís M. llegeix de la seva tesi;
La contradicció domesticada
180.- Potser aquesta sigui la peculiaritat més important del model a què vaig arribar cap a 1953: la transformació del cub (173)76 en esfera... Si la dialèctica no havia pogut progressar històricament era perquè la
negació és salvatge. “Sí això” és “això” i no res més. “No això” pot ser qualsevol cosa. El pas del sí al no obria la caixa de Pandora de totes les malvestats. “A és no-A?”, “3 = 5?”, doncs les cases cauen, els
vaixells s’enfonsen, el caos més absolut ho devora tot. El principi de no contradicció ha imperat més de vint segles com amo i senyor únic a l’Occident nòrdic.
181.- La (recti)linealitat (484.1)77 és la no contradicció, la identificabilitat, la tautologia. A partir d’un tros mínim dos punts de recta es pot predir tota la recta. Tota derivació dóna zero. La recta no pot anar a la deriva. La no linealitat, ¿cap a on va? Pot contradir tota previsió. Sorpresa. Enigma. Antiparadigma.
Antimodel clàssic. Antisistema.
182.- Els matemàtics ho resolgueren tot donant entrada a corbes controlades, funcions no (recti)lineals, amb alguna derivada, més enllà de la primera, nul·la, etc. Per controlar l’esquerpa diferència han intro-duït les funcions diferencials. I s’han anat endinsant fins i tot en el control de funcions a estones caòti-ques. No han tocat fons. N’hi ha?
15:40’ – És Raresa. Quin objectiu, quina funció té aquest estudi del caos? Pas de la regularitat al caos. Des de el nostre punt de vista lo constant és això, l’Objecte, la constant quieta. Les variables estan a Ciència. La ciència
mundana es diu funció. El fenomen en realitat és caòtic. Cézanne deia que els artistes realment són els que
coneixen la realitat, en canvi els científics són uns desgraciats. El que volia dir és que el verdader coneixement és artístic. Francesc Botey, poesia, “Estrelles” La veritat és seria. Operació de despertar dins el Subjecte, vida. És el coneixement artístic. Les dues coses són interesants, la ciència i l’art. Tant l’un com l’altre les fem servir
contínuament. En grec, caos i cosmos (ordre), són complementaris.
27:20’ –
183.- Perquè la no (recti)linealitat és la desidentificació, el pas a la diferència, el camí que surt a la
contradicció i mena a l’oposició, que troba un tercer entre el sí i el no. Només si renunciem a la nostra
direcció di-rectum podem obrir-nos a altres direccions, fins i tot a l’oposada.
183.0.- RECTE: rectum, regere, rex, Recht, Reich, Rajà, Majarajà, Raja-ioga, directum, dret, regla,
reglament, regulació, direcció, dreçar, adreça, drecera, camí ral, endreçat, rectitud, regidor, reialesa, regne, regió, rector, director, un ral, regentar, règim, interregne, rectilini, rectificar, arreglar, regular,
corregir, correcte, correccional, incorregible, directriu, dirigible, erecte.
184.- En el nostre model aviat optàrem per dissenyar un espai mental/real, ontològic, topològicament
corb. Les (recti)linealitats no contradictòries les deixàrem per a la lògica bàsica de les matemàtiques i, més tard, dels ordinadors. A qualsevol punt del nostre espai mental/real corb sempre se li pot traçar una tangent (recti)línia si es vol. La identitat només rau en cada punt-nucli. És veritat però només en un punt... sense extensió. Les parts de qualsevol altra figura, que no sigui el punt, sempre presenten entre elles com a mínim un diferencial (infinitèssim) requalificador de no identitat, una curvatura ontològica.