Història del Dret: La Il·lustració i el Naixement del Dret Modern

Описание: El text analitza l’evolució del *dret i l’Estat* des de la *Il·lustració* fins a la *crisi de la modernitat* i les transformacions contemporànies, mostrant com el dret passa de ser una realitat tradicional a un **projecte racional i social**, amb successives etapes de construcció, crisi i pluralisme.

*1. Noves maneres de pensar: Progrés i jusnaturalisme racionalista*
Als segles XVIII i XIX, la Il·lustració consolida la fe en el *progrés i la raó humana**, substituint la tradició i la religió com a fonts de coneixement. El dret natural racionalista (Locke, Pufendorf, Leibniz) planteja un **sistema lògic universal**, basat en principis autoevidents i en la llibertat individual. El dret deixa de ser descobert en la tradició i es **construeix racionalment* per garantir propietat i llibertat.

*2. El dret com a projecte i la formació de l’Estat liberal*
Davant la crisi del feudalisme i les traves al comerç, el dret esdevé un *projecte de transformació* social i política. Els juristes actuen com a arquitectes del nou ordre. L’**Estat il·lustrat** evoluciona del despotisme reformista al *liberalisme**, que desmantella la societat estamental i centralitza el poder en l’Estat-nació. La **sobirania nacional* i la *divisió de poders* esdevenen fonaments de legitimitat. La *Revolució Francesa* consagra la igualtat formal i la llei com a expressió de la voluntat nacional, consolidant el **positivisme jurídic**: la llei és l’única font de dret.

*3. Codificació i constitucionalisme*
El projecte liberal es concreta mitjançant *constitucions i codis**, especialment en el model romanogermànic. Les **constitucions* estableixen la separació de poders i els *drets fonamentals**; els **codis* (com el *Code Napoléon**) unifiquen el dret i eliminen les traves feudals. La **codificació* consagra la igualtat formal i la llibertat econòmica, substituint el vell ius commune*. Els jutges esdevenen simples aplicadors de la llei, sense marge d’equitat. El dret es **nacionalitza* i es tanca dins les fronteres de l’Estat.

*4. Crisi de la modernitat liberal*
El liberalisme genera desigualtats i tensions. El *Parlament**, sense control constitucional, pot desvirtuar els principis declarats. La igualtat formal imposa un model d’home burgès i propietari, ignorant les desigualtats materials. Això comporta **exclusió de camperols i indígenes* i pèrdua de proteccions col·lectives. L’**individualisme** i la desaparició de corporacions desintegren la societat. Amb la **Revolució Industrial**, la passivitat estatal provoca condicions laborals infrahumanes. Sorgeix així la **qüestió social**, que exigeix un dret capaç de corregir els desequilibris del capitalisme.

*5. Transformació post-liberal i dret social*
Les guerres mundials i les crisis del segle XX accentuen la fallida del model liberal. Emergeix la *socialització del dret* o **socialisme jurídic**, que reconeix les diferències per protegir els sectors vulnerables.
– El *dret del treball* i la *seguretat social* limiten la llibertat contractual i estableixen condicions irrenunciables (salari mínim, jornada màxima, sindicats).
– L’**Estat del Benestar** assumeix un paper actiu en economia i assistència social, combinant elements del comunisme i el capitalisme. Es consoliden els **drets socials**, de segona generació, sota el principi de **solidaritat**.

*6. Neopluralisme i constitucionalització*
La complexitat social i econòmica del segle XX desborda la unitat codificada del dret. Es produeix la *descodificació* i el sorgiment d’un *pluralisme jurídic* amb fonts infraestatals (autonomies, corporacions) i supraestatals (UE, ONU). El dret es reconfigura entorn de la *Constitució**, que adquireix **força normativa superior* (Kelsen). Els jutges poden anul·lar normes contràries als principis constitucionals. Aquest control retorna certa funció creadora al poder judicial i recorda el vell *ius commune*.

La *constitucionalització del dret* suposa que la Constitució inspira tot l’ordenament. La doctrina i la jurisprudència internacional guanyen pes com a fonts interpretatives universals, limitant el dret estatal. Aquesta nova dimensió del dret, més oberta i interdependent, substitueix la visió tancada de la modernitat per una **constel·lació jurídica plural i dinàmica**.

*Conclusió*
El dret modern, nascut amb la Il·lustració com a instrument racional i universal, evoluciona cap a un model *social, plural i constitucionalitzat**. L’Estat passa de garant de la llibertat formal a promotor de la igualtat material i la protecció social. La modernitat jurídica, fundada en la confiança en el progrés i la raó, deixa pas a un panorama **multinivell**, on el dret torna a dialogar amb valors, contextos i autoritats diverses, en un escenari marcat per la **crisi de la idea de progrés* i la recerca d’un nou equilibri entre **llibertat, igualtat i solidaritat**.