OVIDI 4 - Dos anònims a Gernika (videoclip oficial)

Описание: Cançó inclosa a 'L'Ovidi se'n va a la Beckett [Hem d'aprendre a fracassar més i millor]'
LLIBRE-CD el 16 d'abril a botigues de discos i llibreries
Ja disponible a http://ovidi4.ppf.cat
1 CD i 1 llibre de 164 pàgines
#OvidialaBeckett​

***

CD
Les darreres cançonetes
(el CD recull 79 minuts dels 210 que va durar aquell concert)

1. «Furetejant la foscor»
2. «Tot comença en una dona»
3. «Un sofà a la platja d’en Goixa»
4. «Nina de Miraguano revisitada»
5. «L'Herència d'Ovidi»
6. «La samarreta»
7. «Amanece, que no es poco»
8. «La fera ferotge al Suprem»
9. «Con el culo al aire»
10. «Txoria txori de matinada»
11. «Homenatge a Teresa»
12. «Dos anònims a Gernika»
13. «Palestina entre la pell i la ràbia»
14. «Cançó de precària»
15. «Cançó de suburbi»
16. «Cançó de fer camí»
17. «Poema del sí»
18. «Soledat Llibertat»
19. «Fora catalans dels Països Catalans»
20. «Serà un dia amb sageta de foc»
21. «Barqueta de la bona nit»

LLIBRE
Introducció de Jana Montllor.
Pròleg de Marina Garcés i epíleg de Jordi Cuixart.
—
Antologia de textos d’Antoni Miró, Feliu Ventura, Isabel Clara-Simó, Família Guillem Agulló, Inadaptats, El Diluvi, VerdCel, Vicent Partal, Jordi Tormo, Ferran Aisa, Manuel Vázquez Montalbán, Maria del Mar Bonet, Vicent Andrés Estellés, Julià de Jòdar, Jordi Botella, Joan Fuster, Montserrat Roig i Toti Soler.
—
Articles de Nando Cruz, Mònica Terribas, Josep Lluís Carod-Rovira, Mar Valdecillos, Martí Estruch i Bel Zaballa.
—
Una proposta inspirada en l’Ovidi Montllor i Mengual a través dels poemes de Pere Quart, Joseba Sarrionandia, Marc Granell, Maria Mercè Marçal i Mireia Calafell des de les reflexions de Santiago Alba Rico i Marina Garcés, entre d’altres.
—
Una coedició de les cooperatives Propaganda pel Fet i Sembra Llibres.
Enregistrat a l’Obrador Internacional de Dramatúrgia Sala Beckett, l’11 de juny de 2019.
—
Vídeo de Tururut artesania multimèdia

–

LLETRA "Dos anònims a Gernika"

Ja m'agafen i me'n lliguen
I em porten a la presó.
Senyor batlle, senyor batlle,
per què em porta a la presó?
A la presó no t'hi porto
ni per lladre ni traïdor,
sinó perquè vull que em diguis
d'on has tretes tantes flors.
Senyor batlle, les he tretes
de les penes del meu cor.

Era dia de mercat. Els infants jugaven a guerra. Les dones triaven els ous, les verdures l'aviram, les patates. Tot era una mica limitat, perquè era temps de guerra. Era dia de mercat.
Dos quarts de cinc de la tarda i els infants jugaven a guerra quan de sobte, del cel, d'allà on vénen, diuen, els àngels i els ocells, queia un xàfec de foc, el cel era l'infern, l'ordre s'havia capgirat.
Tres hores com una eternitat i aquell joc, aquell joc s'extingia. Els infants ja no jugaven a guerra: la guerra els havia exterminat. Ara tothom pensava igual, perquè tots els cadàvers pensen el mateix. I es així començava la gran uniformitat.
Mil sis-cents cinquanta-quatre morts i vuit-cents vuitanta-nou ferits. Quina gesta, senyors, quina gesta! Que el món prengui model, ja sap el que l'espera. No habitaven als Andes, els còndors? Què vénen a fer aquí a les nostres contrades?
I l'arbre seguia allí, al bell mig, també nafrat, però dempeus. L'arbre seguia allí, al bell mig, també nafrat, però dempeus. I encara no l'havien alliberat! (A Gernika de Josep Palau i Fabre)

Maleïdes les guerres
I aquell qui les va fer!

Maleïdes les guerres
I aquell qui les va fer!

Maleïdes les guerres
I aquell qui les va fer!