L'auca del Senyor Esteve

Описание: Autor: Santiago Rusiñol Dramaturgia: Guillem-Jordi Graells Muntatge i direcció: Pere Planella Música: Josep Mª Mainat Producció: Josep Rebull Realització: Jaume Santacana Teatre: Grec-1984

Repartiment: Avi (Pau Garsaball), senyor Ramon (Joan Borràs), Estevet, Esteve i senyor Esteve (Joaquim Cardona), Ramonet (Ramon Madaula), Graner (Miquel Graneri) Tomaseta, Tomasa i senyora Tomasa (Rosa Vila), senyora Felícia (Carme Molina), senyor Pau (Rafael Anglada), senyora del 1er. pis (Montserrat Salvador), Maria primera (Montserrat Miralles).

Rusiñol es proposà de mostrar la història de la ciutat de Barcelona des de 1830, any de fundació de "La Puntual", una senzilla botiga de vetes-i-fils, fins a principis de segle. L'obra és la història de l'ascensió social d'una família de comerciants al llarg de quatre generacions, explicada per un narrador omniscient que busca constantment la complicitat amb l'espectador, i que presenta amb humor i ironia els costums i els valors morals d'una nova classe, la petita burgesia catalana. Els personatges, com en tot relat costumista, són personatges plans. Les quatre generacions no reben el mateix tractament. La primera, constituïda pel senyor Esteve avi i la senyora Felícia, té una funció molt determinada a la història: ell és l'encarnació de l'home pràctic, que ha fundat el negoci i ha creat un llinatge, i exerceix una significativa funció de conseller.

La segona generació és formada pel senyor Ramon, la funció del qual va ser engrandir el negoci, i la senyora Roseta. La tercera generació és la del senyor Esteve pare, que va ser qui va convertir definitivament el petit comerç familiar en un negoci de gran abast, i la senyora Tomasa. Ramonet, solitària i emblemàtica encarnació de la quarta generació, mostra ja de petit pel seu físic i pel seu comportament social l'oposició a tot allò que simbolitza el seu pare. No és casualitat que Rusiñol hagi caricaturitzat els senyors Esteves i el senyor Ramon i hi hagi idealitzat en Ramonet, ja que aquest esdevé la contrafigura de Rusiñol. No és d'estranyar doncs que al llarg de la novel·la apareguin molts trets biogràfics de la vida de l'autor i de la burgesia d'aquell temps. Les relacions que s'estableixen entre pare i fill són presentades com a tipificades i alhora com a simbòliques.