L'arannà - La meva Cristina

Описание: Vídeo art: François Vogel
www.francoisvogel.com

Gravat a: Cardamomo Studios
Prod: Emili Bosch, Anna Sala, Lara Magrinyà
Mescla: Jordi Bosch
Màster: Victor Garcia


LA MEVA CRISTINA

Tot era negre, el mar i la nit
agafat i llençat, llençat i agafat
Dalt una onada escopit i engolit,
em vaig sentir xuclat molt endins,
més endins que altres vegades.

I així, vaig arribar a un lloc estrany:
ple de colors que no eren colors,
un foc diferent del foc, un engany
Vaig veure coses que ja havia vist
però des de quin lloc més diferent.

Allà dins vaig deixar passar moltes hores,
vés a saber el temps on s’havia ficat i jo em deia:
Totes les llàgrimes de la terra van a parar al mar
Totes les llàgrimes de la terra van a parar al mar

No sabia per quines mars navegava
I el temps passava, amb els seus dies i anys.
Era dins la gola més negra i tancanda,
dins la balena més grossa de tots els mars
la més mluent, la més antiga.

Sentíem que al fons d’alguna estranya fosca,
en un indret que no encertàvem a trobar,
hi hauria el darrer floc de llum damunt l’ombra
o aquella mena de memòria prima
que deixen les coses quan se’n van.

Allà dins vaig deixar passar moltes hores,
vés a saber el temps on s’havia ficat i jo em deia:
Totes les llàgrimes de la terra van a parar al mar
Totes les llàgrimes de la terra van a parar al mar

A l’últim ja no navegava...
Com un bressol es gronxava i em gronxava.
I amb un gran sofriment, vaig sortir cap a la mar
que ja no semblava feta de llàgrimes
sinó del riure de totes les fonts del món.


Del conte "La meva Cristina" de Mercè Rodoreda.