Marxen els gels, arriben els humans: primeres ocupacions humanes al Parc al Mesolític i Neolític

Описание: XII Jornades sobre recerca al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Espot, 13, 14 i 15 d'octubre de 2021). Presentació a càrrec d'Ermengol Gassiot del Grup d'Arqueologia de l'Alta Muntanya, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Abstract:
Els darrers 20 anys el coneixement del passat de les àrees d’alta muntanya dels Pirineus ha patit una sacsejada espectacular. Diverses investigacions dutes a terme als dos vessants de la serralada han multiplicat vàries vegades el volum de dades arqueològiques sobre els seus antics pobladors. Tot plegat està revertint en una transformació del paradigma des del qual s’explica l’alta muntanya des de les ciències històriques. El que abans es concebia com un seguit d’espais essencialment naturals, quasi verges a l’activitat humana, ara es comença a veure com a territoris amb una llarga història, que han albergat poblament humà des de fa milers d’anys i que, al mateix temps, també han patit i són resultat de l’impacte derivat d’aquesta presència.
La recerca arqueològica al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (PNAESM) ha contribuït de forma molt destacada a aquesta revolució en l’estudi del passat humà de les àrees d’alta muntanya. Actualment constitueix el sector de la serralada amb un major volum de jaciments arqueològics identificats i catalogats. La realització de més de 90 datacions de C14 sobre 39 dels jaciments identificats proporciona una extensa seqüència de presència humana, que cobreix els darrers 10.000 anys. Un dels aspectes més interessants d’aquesta seqüència d’ocupació és la seva amplitud temporal, que posa de manifest que la presència humana inicial la van protagonitzar comunitats de caçadors/es-recol·lectors/es i permet avaluar com va ser el procés posterior d’introducció de la ramaderia i l’agricultura.
Els primers indicis arqueològics de presència humana a l’actual PNAESM provenen de dos petits abrics situats en el que actualment considerem l’estatge alpí. Es tracta de l’Abric de Les Obagues de Ratera i l’Abric de l’Estany de la Coveta I. Se situen a una altitud de 2320 m. i 2465 m. respectivament, el primer a la vall homònima i el segon al circ del Peguera. Tots dos jaciments es defineixen com l’aprofitament de l’espai que queda a sota d’e grans blocs de granit superposats.

L’Abric de Les Obagues de Ratera te diverses ocupacions d’inicis de l’Holocè, totes elles assimilables al Mesolític, i compreses entre el 8000 i el 5640 calANE (abans de l’era Cristiana), en dues fases diferenciades. En la primera, entre el 8000 i 7000 calANE, l’abric va rebre visites esporàdiques. En la més antiga es va construir un petit fogar que va estructurar l’espai. Els grups que el van fer servir van deixar pocs materials, bàsicament eines lítiques i restes de combustió. Entre el 5730 i 5640 calANE, coincident amb el final del Mesolític, l’ocupació és més intensa. Un sòcol de pedra va servir la base per un tancament de l’abric amb fusta o amb pells. En el seu interior s’hi van reparar i s’hi van descartar nombroses puntes de projectil de sílex i, també, de cristall de roca.
L’ocupació de l’Abric de l’Estany de la Coveta I durant el mesolític data del 7000-6500 calANE. En aquesta fase a l’interior de l’abric s’hi va realitzar un petit fogar, tocant a l’accés, on s’hi va cremar principalment fusta de pi. Les poques restes lítiques localitzades en aquesta fase són petits esclats de sílex i de quars. Un d’ells va servir per treballar pell i carn. Tot i que les evidències són molt més escasses que a l’anterior jaciment, en tots dos casos les restes lítiques tallades són compatibles amb una orientació vers la cacera de les persones que van fer servir els abrics com a llocs de resguards, segurament en estades breus. En el cas de l’Abric de Les Obagues de Ratera la gran quantitat de puntes de projectil fetes servir i descartades a l’interior de l’abric referma aquesta associació amb les pràctiques cinegètiques.