Nietzsche: Aurora. Secció 132 [Ecos del cristianisme] (Cançons de filosof-IA)

Описание: Sense que aquesta fos la intenció inicial,
el cristianisme ha deixat en la moral
valors com l’empatia i l’altruisme,
claus en polítiques amb objectius socials.

Quan el cristianisme s’ha allunyat
de la seva finalitat egoista: la salvació individual,
ha quedat l’amor als altres
com a principi moral residual.

Els pensadors, ja allunyats de la religió,
justificaven la moralitat de les seves propostes
demanant el conreu de l’amor humà
i van acabar sent més cristians que els mateixos cristians.

Voltaire i Comte en terres franceses,
Schopenhauer en les germàniques,
i John Stuart Mill en les angleses,
posaven el principi de l’acció
en l’altruisme i la compassió.

Ecos del cristianisme,
empatia i amor al proïsme.
Ecos del cristianisme,
compassió i altres valors socials.
Ecos del cristianisme...

Des de la Revolució Francesa
s’ha estès pel món
una idea clara del que és la moral:
l’adaptació de l’individu a les necessitats generals.

Ara bé, no queda gens clar
quines són aquestes necessitats generals,
ni quin model social és l’apropiat.
Què és el que demanen?

Doncs que anul·lem l’ego,
que l’harmonitzem amb el tot,
i que després siguem alguna cosa que s’adapti a tot això.

Ecos del cristianisme,
Ecos del cristianisme,
Ecos del cristianisme...

Volen negar l’individu en favor del conjunt.
Els valors cristians viuen encara
en les ètiques laiques.

La compassió, quan és norma imposada,
domina disfressada.