07. Vent furiós - Maitips

Описание: Lletra:

Veig un país que viu en silenci,
ple de pobles que demanen
permís per poder existir.

Campanars amb la gola tallada,
muts pels sabres de la història
que només toquen a morts.

Gent que viu i passa
sense alçar la veu,
mastegant la indignitat.

Una terra que canta en veu baixa
amb una llengua malalta
que ja no gosa cridar.

Però un dia un vent furiós
per les muntanyes bramarà
i un país nou s'alçarà
amb força mil·lenària i lluitarà.

Veig un país que sempre treballa,
que viu recordant derrotes
i pactant el dret a ser.

Campanars, immòbils testimonis,
amb els peus colgats al fang
esperant eternament.

Vells camins que viatgen sense portar enlloc
i un cel sempre tan llunyà.

Bèsties famolenques i perdudes
passen devorant engrunes
perquè no saben caçar.

Però un dia un vent furiós
per les muntanyes bramarà
i un país nou s'alçarà
amb força mil·lenària i lluitarà.

Veig un país on els nens ignoren,
on hi ha pares que s'obliden
d'explicar les veritats.

Un país que adorm la seva història
al bagul de les rondalles
maquillant la realitat.

Però un dia un vent furiós
per les muntanyes bramarà
i un país nou s'alçarà
amb força mil·lenària i lluitarà.