Entrevista a Àlex Rigola: “M’espanta la possibilitat de no arribar al públic”

Описание: L'Anna Pérez Pagès entrevista avui a l'Àrtic al director Àlex Rigola, que adapta el seu tercer Txèkhov en quatre anys a 'La gavina', que es pot veure a La Villarroel.

Converses al voltant de Txèkhov
A ‘La gavina’, d’Àlex Rigola, es parla d’amor, de teatre, d’art i de la vida. Els seus personatges tenen fortes conviccions, dubtes punyents i temors que, en ocasions, venen provocades pels seus companys d’escena. Tot sona com a ‘La gavina’, de Txèkhov, però aquí els personatges no es diuen Nina, Irina, Konstantín o Trigoriev, sinó que porten els noms dels actors que els interpreten. Tampoc no van vestits com al segle XIX: duen roba de carrer. I tot i això, l’essència del clàssic continua present.

Àlex Rigola fa quatre anys que adapta textos d’Anton Txèkhov i els redueix a la seva mínima expressió. Si el 2017 ho va fer amb ‘Ivanov’ i amb l’‘Oncle Vània’, ara li toca a ‘La gavina’, un espectacle en què els actors parlen amb el públic, en què la ficció es mescla amb la realitat de les seves vides i les seves carreres, fins al punt de reflexionar sobre la mena de teatre que fan i les aspiracions que tenen. Amb aquest exercici de metateatre, Rigola despulla d’artifici el text clàssic i en reivindica la seva actualitat, mentre s’interroga, com a creador, sobre el seu compromís amb la societat i amb les generacions que pugen.

I aquesta reflexió no només la fa com a director, sinó també com a actor. ‘La gavina’ s’havia de poder veure a principis d’any a La Villarroel, tal com es va representar, també, al Teatre de La Abadía de Madrid, però la pandèmia ho va retrassar. Entre els canvis que això va comportar, hi ha el del personatge de Trigorin, el dramaturg veterà, que originàriament feia Pau Miró i que aquí, en un exercici més de teatre dins del teatre, adopta el mateix Àlex Rigola. El seu retorn com a actor a un escenari, després d’una vintena d’anys, el fa envoltat d’intèrprets com Chantal Aimée, Roser Vilajosana, Xavi Sáez, Eudald Font i Melissa Fernández.

El teatre inquiet d’Àlex Rigola
Amb una carrera de 25 anys com a dramaturg i director, el barceloní Àlex Rigola s’ha convertit en un dels noms més inquiets del teatre català actual. Format com a actor a l’Institut del Teatre, ben aviat va baixar dels escenaris i es va dedicar a rellegir Shakespeare en clau contemporània, adaptar les obres més difícils de Roberto Bolaño o Joan Sales, o reivindicar el Lorca menys conegut, a part del repte de ser el director més jove que ha tingut mai fins ara el Teatre Lliure, i dirigir posteriorment la secció teatral de la Biennal de Venècia.

Però d’uns anys ençà, l’Àlex ha treballat per depurar el seu teatre i convertir-lo en un exercici de reflexió sobre la mort, sobre masculinitats tòxiques o sobre les essències de la pròpia professió. I amb tot plegat, ara torna a Txèkhov, un dels seus autors de referència, i ho fa amb un clàssic com ‘La gavina’. L’excusa perfecta per convidar-lo avui al sofà, on ens agrada revisitar els clàssics i repensar-ho tot, constantment.



Subscriu-te al canal de Youtube de betevé:    / betevé  
Descarrega't l'aplicació de betevé:
http://app.beteve.cat/

Segueix betevé a:
Instagram: https://goo.gl/rkU4S2
Twitter: https://goo.gl/HdKjiy
Facebook: https://goo.gl/rpKwYv
Web: https://goo.gl/VEqMo8