Projecte 2 de teatre físic: Un cop dit...

Описание: Presentació del treball fet per l'alumnat de 3r curs de l'itinerari de teatre físic de l'Escola Superior d'Art Dramàtic (ESAD) de l'Institut del Teatre dins l'assignatura "Projecte 2" el curs 2025-26.

Títol:
Un cop dit...

Resum:
Fer-se promeses sembla un gest antic. Un gest romàntic o cavalleresc que es perd entre els records de la innocència juvenil. Fer una promesa vertadera s'ha convertit avui en un gest entre incòmode i inesperat. Prometre és una acció que es fa amb la paraula i que, del no-res, fa néixer un vincle i un compromís capaços de travessar el temps i reunir, en una sola declaració, passat, present i futur. Però, com prometre res si posem el futur en perill? Aquesta és la pregunta del sentit comú: sense futur no hi ha promeses. Podem girar-la: de quin futur podem disposar, si no ens atrevim a prometre'ns res? Les presons del possible són l'escenari reiterat del servilisme i de la rendició.
Donar la paraula crea un vincle irreversible, que sobreviu al pas del temps i a les promeses incomplertes. Crea passats comuns i futurs vinculants. Estableix compromisos i fa possibles les traïcions.

Marina Garcés

Durada 45 min (aprox)

Alumnat: Júlia Boncompte Fradera, Daria Bugnar, Andrea Corral Vidal, Maria Elena Doña Fernández , Carla Filomeno Rivero, , Cristina Garcia Meytadier, Núria Ruiz Miralles.

Professorat: Cesca Vadell (veu) - Laia Rius (cant) - Stéphane Lévy (físic)

Agraïment: A la Marina Garcés, per la brúixola. A les promeses rebudes i donades, per ser l'únic sòl ferm on podem caure.