La desgràcia d'un pobre home (trad.) - El Pont d'Arcalís & Ariondassa

Описание: La desgràcia d'un pobre home (trad.) - El Pont d'Arcalís & Ariondassa. Tratto dall'album "Del Piemont als Pirineus", registrato dal vivo il giorno 8 novembre 2003 a Barcellona, nella sala de "L' Espai de Dansa i Música de la Generalitat de Catalunya".
E' un tradizionale brano catalano, che racconta i travagli di un padre con una figlia che si è innamorata perdutamente di un gitano, e che tenta inutilmente di dissuaderla: «Ascolta, figlia mia, pensaci bene: se ti sposerai un gitano tutta la tua vita cambierà in peggio. Adesso tu sei abituata a dormire su morbidi materassi; se ti sposerai un gitano dovrai dormire al massimo sulla paglia, tu sei abituata a mangiare bocconi prelibati; se ti sposerai un gitano potrai cuocere al massimo cani e gatti randagi, tu sei abituata a portare ricchi vestiti; se ti sposerai un gitano dovrai adattarti a vestirti di stracci, tu sei abituata a portare delle belle scarpe; se ti sposerai un gitano sarai condannata a camminare scalza...». Ma la figlia, imperterrita: «Se mi capiterà tutto questo, non me ne importa nulla: l'amore farà in modo che io non me ne accorga, perché io sono innamorata del mio gitano, e lui di me!».

La desgràcia d'un pobre home
té una filla per casar,
namorada d'un gitano
no la pot desoblidar.

Escolta filla meva
dos paraules te'n vull dir,
per l'ofici de gitano
molt bé t'en poden venir.

Tu n'estàs avesadeta
a dormir amb bon matalàs,
casadeta amb un gitano
a la palla dormiràs.

Si a la palla haig de dormir
res se me'n importa a mi,
si el meu cor sempre desitja
un gitano per marit.

Tu n'estàs avesadeta
A portar-ne rics vestits,
casadeta amb un gitano
portaràs parracs sorgits.

Si parracs haig de portar
Res se me'n importa a mi...

Tu n'estàs avesadeta
a portar-ne uns bons calçats,
casadeta amb un gitano
ben descalçadeta iràs.

Si descalça haig d'anar
Res se me'n importa a mi...

Tu n'estàs avesadeta
a cuinar-ne uns bons guisats,
casadeta amb un gitano
cuinaràs gossos i gats.

Si gossos haig de cuinar.
Res se me'n importa a mi...

Tu n'estàs avesadeta
a menjar-ne uns bons bocins,
casadeta amb un gitano
menjaràs rucs i pollins.

Si pollins haig de menjar
Res se me'n importa a mi...

Tu n'estàs avesadeta
anar-ne a missa major,
casadeta amb un gitano
no veuràs mai més rector.

Si mai mes veuré rector
Res se me'n importa a mi...

Ja vindran mercats i fires
tu també hi hauràs d'anar
Casadeta amb un gitano
amb el cistelló al braç.

Si amb cistelló haig d'anar
res se me'n importa a mi,
jo estic boja pel gitano i el
gitano boig per mi,
jo estic boja pel gitano
i el gitano boig per mi.